Els comissaris en cap, sortint i entrant, dels Mossos a Barcelona debaten sobre la ciutat “Barcelona està més ben preparada per a la tornada dels multireincidents”

“Tot el que sentim és una opinió, no un fet; tot el que veiem és una perspectiva, no la veritat”.
La frase de Marc Aureli en anglès està emmarcada en una làmina que presideix el despatx de la nova comissària en cap dels Mossos d’Esquadra de Barcelona, Marta Fernández. La cita de l’emperador la manté eternament unida a Rafel Comes i Toni Rodríguez, comissari i intendent, amb qui ha treballat als serveis centrals d’investigació criminal. Fa unes setmanes, el major Josep Lluís Trapero li va comu­nicar la seva nova tasca al cap­davant de la joia de la corona, la regió policial de Barcelona, un càrrec que deixa després d’anys intensos i una gran transformació el comis­sari Carles Anfruns. A aquest últim, Trapero el recupera als serveis ­centrals per coordinar la feina dels Mossos a tot el territori.

Comissària, impressionada?

Sé on vinc i tot el que representa aquesta ciutat. Ara necessito un temps per adaptar-me i elaborar el meu discurs. Em toca veure, preguntar, escoltar i aprendre per contribuir a fer que el model actual continuï funcionant.
Fernández i Anfruns arriben a la redacció de La Vanguardia directament del despatx de la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón.
“La primera vegada que em vaig entrevistar amb la fiscal la seva mirada era seriosa i trista. Tres anys després m’he acomiadat d’una dona que em somreia”, explica Anfruns.
Tant Fernández a Investigació Criminal com Anfruns a Barcelona, als dos comandaments els va tocar des del 2017 refer i construir ponts pràcticament amb la resta del món. A la primera amb la judicatura,
la Policia Nacional i la Guàrdia Civil; i al segon, amb un Ajuntament de Barcelona que no es fiava dels Mossos.

Comissari, el seu va ser un amor a primera vista amb Ada Colau.

Em sento especialment orgullós d’haver aconseguit un front comú de totes les institucions de la ciutat en matèria de seguretat. L’alcal­dessa m’ha exigit moltíssim, però sempre ha estat i l’he sentit molt ­alineada amb la nostra feina. I cal ­reconèixer-li la seva implicació en el projecte del que ha de ser la policia de Barcelona.

Un projecte, comissària, que exigeix de la generositat de tots.

Generositat i una visió àmplia del que implica un model que va més enllà dels comandaments o els polítics de cada moment. Ho he acabat de comprendre millor aquests dies fent el relleu. L’important és que els mossos i els guàrdies urbans de Barcelona assumeixin com a bo que hi ha serveis que passen a ser conjunts i que així millorarà el nostre servei al ciutadà.
Marta Fernández va fer la seva primera aparició a Barcelona inaugurant precisament la nova oficina d’atenció al ciutadà de l’Eixample, en la qual treballen colze a colze guàrdies urbans i mossos. En els pròxims dies, un grup de policies municipals s’integraran a la unitat d’instrucció dels Mossos per redactar atestats de detinguts. Aquests equips, afegeix Anfruns, permeten optimitzar agents i guanyar molt en qualitat.
“La pandèmia ens ha deixat dedicar temps a pensar com podíem millorar la nostra atenció al ciutadà. Els serveis centrals d’investigació ara són molt més compromesos amb les problemàtiques que afecten i preocupen directament les persones, sense deixar de banda la nostra lluita contra el crim orga­nitzat”, indica Fernández. L’any acabarà a Barcelona amb el doble
de dependències policials en les quals poder denunciar. El que menys importarà serà si l’edifici és de la Guàrdia Urbana o dels Mossos. “Serà la policia de Barcelona”, insisteix Anfruns.

Comissari, guanyarem a la covid, però tornarà la delinqüència.

Ho sabem. Però deixi que li recordi unes xifres. Vaig arribar amb 350 furts al dia i estem en 109. És evident que la crisi sanitària hi influeix, però també la millora en la feina policial i judicial. Aquesta aturada també ens ha permès dedicar més temps a cada atestat d’un detingut, a millorar-lo, i hem donat un marge d’actuació més gran als fiscals en el moment de sol·licitar mesures al jutjat de guàrdia.

Camí aplanat, comissària.

No em queixo. Però li puc assegurar que avui dia a la policia de Barcelona estem molt més ben preparats per a la tornada dels multireincidents.

Quina investigació ha deixat oberta i li dol?

L’índex de resolució és alt, però el 2007 com a subinspectora vaig assumir la unitat de desapareguts i es va reobrir el cas de Cristina Bergua. Aquella història encara sense respostes, o la de Cristina del Valle, ens dolen especialment.