Així queda el govern d’ERC i JxCat, «100% paritari» i amb 14 conselleries

Presidència (ERC). És un dels departaments claus del Govern, que assisteix el president. Entre les seves competències mantindrà les de l’àmbit de les administracions locals i polítiques esportives, entre d’altres, i hi afegeix les de relacions institucionals, Administració i funció pública –que tenien conselleria pròpia–, com també la nova oficina que treballarà en el pla pilot per a la Renda Bàsica. Perd les polítiques d’igualtat, que tindran departament propi.

Economia i Hisenda (Junts). Un altre departament clau, que ha estat en tots els governs des del 1980. Manté les competències en la direcció de la política econòmica i, com ara, estarà vinculat a la vicepresidència. La direcció general de Promoció Econòmica gestionarà els fons Next Generation, però les decisions sobre aquests recursos les prendrà una comissió interdepartamental en què hi haurà tot el Consell Executiu.

Feminismes i Igualtat (ERC). És un departament de nova creació, amb el qual el nou govern vol visualitzar l’aposta política i transversal per la transformació en clau feminista de les polítiques públiques. Sota el seu paraigua hi haurà l’Institut Català de les Dones, les polítiques d’igualtat i l’Oficina de Drets Civils i Polítics.

Salut (Junts). Una altra conselleria fixa en tots els executius, des del 1980, per bé que fins al 2003 la seva denominació era Sanitat. Gestiona la política sanitària, amb plenes competències. És la que té més pressupost, entorn de 10.000 milions d’euros. Mantindrà les competències sobre residències que va incorporar durant la legislatura anterior. Entre els seus objectius hi haurà enfortir el sector sanitari públic, la debilitat del qual ha posat en relleu la pandèmia.

Educació (ERC). Una de les conselleries que mantenen els republicans. Amb competències plenes, és un altre departament fix des del 1980, tot i que en els governs de CiU el nom era Ensenyament.

Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana (Junts). Conselleria de nova creació, amb les competències de dos departaments, que mantenen els postconvergents: polítiques digitals, polítiques d’infraestructures i mobilitat, i habitatge. Les polítiques d’habitatge van tenir conselleria pròpia, compartida amb medi ambient, en un govern de Jordi Pujol (el conseller va ser Pere Macias) i en el segon tripartit (Francesc Baltasar). Aquesta és la primera vegada que l’agenda urbana té departament propi.

Empresa i Treball (ERC). Uneix competències del departament d’Empresa amb les de treball, que compartien àrea amb benestar social. Aquest nou departament –els sindicats n’aplaudeixen la creació, ja que unifica la interlocució– serà clau en la gestió de la crisi després de la pandèmia.

Acció Exterior i Transparència (Junts). Manté les competències (tret de les relacions institucionals), incloent-hi les relacions amb la Unió Europea i la Mediterrània, cooperació, transparència i dades obertes. El primer conseller d’Exteriors va ser Raül Romeva, durant el mandat de Carles Puigdemont, el 2016.

Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació (ERC). Una altra conselleria de nova creació, que aplega sota el mateix paraigua les polítiques de medi ambient i sostenibilitat, energia, residus, aigua i l’actual departament d’Agricultura. La importància de les polítiques públiques per fer front al repte del canvi climàtic es va traduir en la creació de la primera conselleria de medi ambient ja fa trenta anys. La va gestionar Albert Vilalta, sota un govern de Pujol.

Recerca i Universitats (Junts). Una aposta del nou govern per la investigació, a què dona un departament propi, amb competències també en l’àmbit d’universitats.

Interior (ERC). Un altre dels departaments fixos des del 1980, que de vegades ha anat unit al de Justícia. Manté les competències, bàsicament seguretat i emergències, de la legislatura actual. En el pacte previ entre Junts i ERC, qui tingués la presidència es quedaria Interior.

Justícia (Junts). Manté les competències actuals, que inclouen, entre d’altres, la política penitenciària, la memòria democràtica i les qüestions religioses.

Cultura (ERC). Manté les funcions actuals. És un departament amb un pressupost baix –entorn d’un 1%, uns 240 milions d’euros, que el sector demana doblar–, però tradicionalment dona molta visibilitat al titular.

Drets Socials (Junts). Departament de nova creació que tindrà competències en matèria d’afers socials, infantesa, adolescència
i joventut. Les polítiques de benestar social seran claus en aques-ta etapa de reconstrucció econòmica.