Les associacions de consumidors denuncien que durant aquest mes d’agost són aquestes centrals i no les de gas les que acaben fixant el preu final de l’energia
El preu de la llum ha tornat a sortir de mare. Aquest dijous el preu mitjà al mercat majorista és de més de 113 euros, però és que aquest divendres se situarà per sobre dels 117, gairebé fregant el rècord històric de la setmana passada. Un preu disparat, que s’explica per un gas que cotitza a màxims i per uns drets d’emissió de CO2 també a nivells històrics.
Però les associacions de consumidors denuncien que durant aquest mes d’agost són les centrals hidràuliques i no les de gas les que acaben fixant el preu final de l’energia. Asseguren que especulen amb els preus perquè venen la seva energia molt per sobre del que els costa generar.
Aquest dijous, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha obert expedients a les empreses que gestionen els embassaments de les conques hidrogràfiques del Duero, el Tajo i el Miño-Sil per «l’aprofitament hidroelèctric que han fet», com és el cas de l’embassament de Ricobayo, a Zamora, gestionat per Iberdrola.
L’embassament de Ricobayo, buidat en dos mesos
Empresaris i hotelers dels voltants de Ricobayo, a Zamora, s’han quedat aquest estiu sense la visita dels turistes que hi anaven a passar el dia per banyar-se i fer excursions en caiac. L’embassament s’ha quedat pràcticament buit durant els últims dos mesos, i les associacions de consumidors acusen Iberdrola d’incrementar la producció d’electricitat ara, aprofitant l’escalada de preus.
Segons Natàlia Fabra, catedràtica d’Economia de la Universitat Carlos III, és «el disseny del mercat el que incentiva que les empreses hidràuliques es comportin d’aquesta manera. La teoria que hi ha darrera de tot això, explica, és que l’aigua, en ser un bé escàs, s’utilitzi en els moments en què té més valor, i quan té l’aigua més valor? Quan substitueix altres tecnologies de cost superior».
I aquestes tecnologies de cost superior són les centrals tèrmiques i les plantes de cicle combinat, que necessiten gas -en aquests moments pels núvols- i que han de pagar drets de CO2 per les emissions de gasos contaminants -també més cars que mai.
Les centrals hidràuliques<, però, tot i no necessitar gas ni haver de pagar drets, ofereixen la seva energia pràcticament al mateix preu que ho farien les centrals de gas. És el que se’n diu «cost d’oportunitat», que res té a veure amb els seus costos reals.