Trapero demana als Mossos que es refugiïn en la professionalitat. El major analitza amb 200 comandaments les dues últimes setmanes.

La setmana passada un articulista es ­preguntava on era el major Josep Lluís Trapero, si estava de vacances. Dilluns un altre columnista va respondre al ­primer assegurant que el cap dels Mossos d’Esquadra estava fent el que li tocava i les seves policies esperaven d’ell: “Està al capdavant del cos, procurant corregir disfuncions i vetllant per la moral dels seus enmig del fragor polític sense afany de protagonisme”. Just això va fer ahir Trapero davant uns 200 comandaments i policies de les escales superiors en una reunió bàsicament presencial al complex central de Egara, a Sabadell. El major els va demostrar que manté el compromís de liderar l’organització que va acceptar el dia que va recuperar el càrrec, malgrat el soroll eixordador que els qüestionen aquests últims dies. La seva intervenció va ser de tall integrador: va demanar als comandaments que transmetessin a la resta de l’organització que es refugiïn en la seva professionalitat i que s’oblidin dels debats externs que no els incumbeixen. “Ni som el problema, ni tampoc la solució”, va advertir.

La setmana passada Trapero ja va protagonitzar al mateix escenari una primera reunió de comandaments però amb un aforament més reduït. Com ahir, volia repassar els esdeveniments de l’última setmana i analitzar-los serenament amb els responsables de les regions policials i les unitats centrals. Però, vistos els aldarulls, els greus in­cidents davant la comissaria de la Guàrdia Urbana de Barcelona a la Rambla i l’ús de la policia catalana com a moneda de canvi en la negociació per la formació del nou govern de la Gene­ralitat, Trapero va voler ampliar la ­convocatòria per fer arribar millor el seu missatge.

Autocrítica? “Tota, sempre, cons­tantment i amb un afany innat a l’orga­nització policial de millorar i canviar proce­diments”, va recordar. I va compartir amb els seus comandaments que havia sol·lici­tat als responsables d’ordre públic que s’esforcin a dissenyar nous dis­positius que no siguin tan previsibles per als manifestants. Davant els successius ­episodis de violència de carrer de les ­últimes setmanes, molts de dirigits di­rectament contra els policies, Trapero els va recordar que hi pot haver a Cata­lunya “500 joves que ens odien i ­mig cen­tenar més que van atacar la comis­saria de Vic”, però els va recordar que la resta de la ciutadania, més de set mi­lions de ciutadans, “ens coneixen i ens senten pròxims quan ens necessiten”.
Al major també li agradaria haver sentit més veus de solidaritat la nit de l’assalt a la comissaria de Vic, però va explicar que se sentia avalat pel conseller d’Inte­rior, Miquel Sàmper, i que aquell mateix suport l’havia de sentir la resta de l’organització. Per als policies que van ser atacats a la comissaria de Vic, de seguretat ciutadana i algun fins i tot de trànsit, i que van defensar sense mitjans les dependències, el major va demanar un aplaudiment sonor que es va prolongar diversos minuts.

Trapero va cedir la paraula a diversos comandaments que van resumir des de les seves responsabilitats les dues últimes setmanes: l’intendent en cap de la brigada mòbil, Xavier Pastor, un alt càrrec de la Comissaria General d’Informació, i el comissari David Boneta. El primer va parlar en nom dels 400 antiavalots de la Brimo i els 900 de l’ARRO, i va assegurar que havien aconseguit quedar al marge del soroll i que els comandaments intermedis, inspectors, sergents i caporals responsables de cada equip havien aconseguit mantenir els ànims, assumint que s’havien comès des d’errors fins a accidents que tant afers interns com la justícia determinaran si hi ha responsabilitat. El comandament d’Informació va compartir una fotografia dels protagonistes dels aldarulls ­advertint que s’acosten temps convulsos i que cal comptar amb cada vegada més conflictivitat en futures protestes pel conjunt de circums­tàncies que s’estan patint, des del cansament de la pandèmia fins a la crisi ­econòmica.

EE.UU. ha celebrado, como ya es habitual, una ceremonia para recordar a las víctimas con dos potentes luces verticales el espacio que ocuparon las torres.